HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA
MONÀSTICA
RECONSTRUCCIÓ DE LA CAPELLA DE SANT ANDREU i SANT SEGISMON
CRÉDITOS
PLANTA DE L’ESGLÉSIA
MONESTIR DE SANT PERE
DE LES PUEL·LES
MONASTERIO DE SANTA MARÍA LA REAL DE LAS HUELGAS
Santa María de las Huelgas de Burgos es un centro femenino, adscrito a la orden de Císter, fundado por Alfonso VIII y la reina Leonor hacia 1187, año en el que le fue concedido el dominio monástico. Ya en 1199 los monarcas se comprometieron, junto con sus hijos, a sepultarse en el establecimiento, si bien desconocemos la localización original de los enterramientos.
Sin que haya que descartar motivos devocionales para la regia promoción de las Huelgas, algunos intereses políticos debieron contribuir también a concretar la iniciativa. Las casas femeninas del Císter habían ido consolidándose en León y Castilla como centros memoriales aristocráticos y plataformas de poder nobiliario. Las damas de los linajes fundadores se establecían con frecuencia en estos monasterios, rigiendo sus destinos bajo el título de dominaeprimero y señoras más adelante. Según advirtió Baury, Alfonso VIII pretendería, a través de Las Huelgas, controlar estos problemáticos núcleos. Para ello, reivindicó un papel del monasterio burgalés como casa madre del Císter femenino en sus territorios a pesar de su relativamente tardía fundación.
3
MONASTERIO DE SANTA MARÍA
LA REAL DE LAS HUELGAS
3. Ubicació probable de la Capella de la Mare
de Déu de l’Esperança y la Capella de Tots Sants
1. Altar Major
2. Capella de la Mare de Déu
MENÚ PRINCIPAL
Cortina
Ítem una cortina de ret rixadillo ab unes mostres del mateix ret; serveix per cobrir dit retaula; c·és de guarnir ab una barreta de ferro, la qual ja té dit mossèn Forroll.
EndFragment
Tombes d’Isabel Palmarola i d’Isabel Vilalba
En la qual capella y ha sota la peayna de dit altar una tomba en la qual y ha soterrada la senyora Ysabel Palmarola, priora que és estada de dit monastir, y la sepultura de la senyora Ysabel Vilalba. (Tomba d’Isabel Palmarola, priora, i sepultura d'Isabel Vilalba o Elisabeth de Palmerola, abadessa [1581-1583])
EndFragment
Peanya
Ítem una peayna de fusta; té un forat; c·és de adobar.
EndFragment
Graonada
Ítem una grahonada de fusta ab dos grahons, pintat de vert y unes steles de groch, la qual ha feta lo benefficiat de Sanct Sagimon.EndFragment
Candeleros
Ítem dos candeleros de plata y un Christo ab son peu y un cap de mort baix en lo peu, beneït per lo il·lustríssim cardenal Riario (Cardenal Alessandro Riario), legat per la bona memòria del santíssim papa [Gregori] tretzè, los quals candeleros y Christo, cadira, pàlit, cortina y Jesuset ha donat la dita senyora Elizabet Vilalba a dita capella, de licèntia de la il·lustre senyora dona Violant d’Espez, abbadesa de dit monastir, visitant y celebrant dita visita; plàcia Nostre Senyor, Déu li pague la caritat y bona obra a feta en dita capella.
EndFragment
Desplaça el ratolí per sobre de la imatge per veure la descripció de l’objecte tal i com apareix al document
Altar, Estovalles i Pal·lis
- Lo altar és de pedra; al mitg d’ella, una ara encastada, cubert de canyamàs.
- Ítem en dit altar y ha tres stovalles, unes de lli scacades, usades, altres de genesta guarnidas en los entorns de fusells, les quals la señora Ysabel de Vilaba [sic] y ha donades en dit altar; les altres de genesta, bones, les quals dit mossèn Forroll y ha comprades de sos diners.
- Ítem lo dit mossèn Forroll fa hostentió de unes stovalles de stopa de lli, usades.- Ítem un pàlit de filam pisà blancha ab flocadura, usat.- Ítem trets (per “tres”) pàlits: lo primer de vellut vert ab uns costats de setí encarnat, en lo qual y ha un bell forat a la un cantó; lo frontat és de vellut vert ab flocadura de color de rosa ab armes de Sanctmanat. Lo segon és de seda morisca, ab costats y frontal de xamallot ab flocadura de filadís vert, groch y naroniada, lo qual ha fet dit mossèn Pere Forroll. Lo tercer és de guadamacil de or y vermell, dins del qual y ha pintat sanct Christòfol y les armes del fundador.EndFragment
Cobre altar
Ítem un cobrialtar de guadamacil, usat y algun poch foradat.
EndFragment
Pal·li
Ítem un pàlit de ret sobreposat, en lo qual y ha retratada la gloriosa Madalena ab un Christo crucificat y altres vàries flors, ab son frontal del mateix folrrat de tela negra, tot nou, la qual cortina y pàlit per devotió del nom de Jesús a donada la dita senyora mònia (per “monja”) Vilalba.
EndFragment
Retaule de Sant Andreu i Sant Segismon
Lo retaula de Sanct Andreu y Sanct Sagimon és pintat y en lo mitg y ha una partereta, la qual molt prest y serà en lo mitg d’ella un Gesuset de peayna, la qual partareta y Jesuset és de la senyora Vilalba, mònia [per “monja"]; de present té lo Jesuset una camiseta de glasa ab fullateria de plata ab una robeta de setí ab guarnitió de fullateria de plata; sobre la pastereta y ha dos sarafins daurats; damunt dita pastereta y ha pintat la Salutatió de Nostra Senyora; en la mà dreta de dit retaula y ha algunes istòries de sanct Andreu; en lo trast de dit altar, los ministeris de sanct Sagimon.
Llàntia i reixa
Ítem una llàntia de vidre ab sa basnia (per “basina”) y son guarniment, la qual és de dita capella; e dita capella se tanca ab unes reixes de fusta ab unes pues de ferro ab llur pany y clau, les quals de sos diners ha fetes dit mossèn Pere Forroll.
EndFragment
Retaule de Sant Cristòfol
Al costat de dita paret y ha un retaula de Sanct Christòfol, lo qual estaria millor en lo dit altar per ser beneffici acullit en dita capella com demunt és dit.
EndFragment
Campana
Ítem al costat de dita capella attrobam una campaneta de coure y ab sa corda.
EndFragment
Candelero
Ítem a cada part de altar, un candelero de ferro.EndFragment
Escut
En dita capella y ha un scut daurat ab les armes de Ivorra (poden correspondre a Elisabet d'Ivorra, abadessa 1504-1510), lo qual ha pagat dit Ivorra, la sepultura del qual és davant dita capella.
EndFragment
CRÉDITOS
www.pangurbansl.com
Transcripción y textos de MARTA CRISPÍ CANTON (UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA)
Diseño y desarrollo: PANGUR BÀN
L'església monàstica i parroquial va ser consagrada el 1147. Segons la historiografia tenia planta de creu grega, l'edifici va ser reformat al s. XV: es va construir una nova façana en el flanc sud i es va remodelar el presbiteri, posteriorment va ser restaurat en nombroses ocasions al llarg de l'edat moderna i els segles XIX i XX.
La visita pastoral de Violant d'Espés documenta un total 22 altars entre els quals destaquen el major i el de la Verge, situats probablement en els extrems dels braços oriental.
HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA MONÀSTICA